Petició d’insconstitucionalitat del Decret Llei òmnibus.

Tornar a deixar construir en zones de risc d’inundació o d’incendi, legalitzar construccions en rústic sense haver de complir els mínims paràmetres que marca l’ordenació territorial, contradir normatives superiors i fer-ho tot per via d’un Decret Llei basat en una “extraordinària i urgent necessitat”, representa una modificació molt substancial de les condicions legals del territori de les Illes Balears i una enorme arbitrarietat que genera elevades discriminacions entre la ciutadania.

El Decret Llei òmnibus del Govern Balear, anomenat de simplificació administrativa, ha retocat dotzenes de textos legals. En opinió del GOB, aquesta iniciativainclou diverses causes de potencial inconstitucionalitat.

Per aquests motius,s’ha enviat un estudi de consideracions jurídiques a la Presidència del Govern Central i a diversos grups parlamentaris de Madrid, per demanar que el nou text sigui recorregut davant el Tribunal Constitucional.

La iniciativa ha estat presentada aquest matí a Palma en roda de premsa conjunta del GOB a nivell interinsular, amb presència de representants de Mallorca, Menorca i Eivissa.

Un Decret Llei que no justifica la urgència

La fórmula del Decret Llei es pot usar només per situacions de necessitat extraordinària i urgent. Però res sembla que encaixi en una premissa d’aquest estil.

No és urgent deixar construir a zones amb protecció de risc. No hi ha cap urgència en legalitzar construccions en rústic que responen a estrictes interessos particulars. No és cap necessitat extraordinària provocar competència deslleial a les activitats econòmiques en rústic…

Cal recordar que, malgrat que estigui previst la tramitació del Decret Llei com a Llei ordinària, la realitat és quetres Consells Insulars ja han pres l’acord de posar en marxa la possibilitat de legalitzar edificis. Amb la qual cosa, s’ha fet efectiva la via de la urgència, malgrat que no estigui justificada.

Un Decret Llei que només obeeix a interessos particulars

Quan s’intenten cercar arguments per a justificar que es torni a permetre la construcció dins zones de risc, com ara inundació o incendi, costa trobar explicacions que responguin a un interès general.

La regulació per a impedir nous assentaments dins zones que poden acabar en tragèdia, va sorgir després de molts de cassos que havien acabat en tragèdia. Pretendre ara oblidar aquestes precaucions, només es pot explicar per a satisfer determinats casos amb interessos particulars, però mai com una ordenació amb una mínima racionalitat.

Potser per aquests motius,el Decret Llei també ha modificat el concepte d’allò que s’ha d’entendre per “interès general”. A partir d’ara, ja no cal que els beneficis dels projectes transcendeixin els mers interessos individuals, com es venia exigint a la legislació fins ara vigent.

Greuges comparatius i competència deslleial

La disposició que permet legalitzar construccions en rústic representa també una norma arbitrària, per quan genera greuges comparatius entre la ciutadania.

A qualsevol persona que vulgui fer una construcció en sòl rústic se li demana una parcel·la mínima, unes alçades màximes, no superar determinades volumetries, o d’altres paràmetres urbanístics, a més de contractar tècnics qualificats i pagar les oportunes llicències.

Ara, es pretén legalitzar milers de construccions sense demanar el compliment dels paràmetres urbanístics que regeixen per als que fan les coses bé.

Especialmentgreu pot resultar en el cas de negocis. Permetre legalitzar negocis en rústic sense exigir-los els mateixos paràmetres que han hagut d’observar els que han posat negocis similars en marxa, esdevé en competència deslleial.

D’aquesta manera, les empreses que tramiten les coses legalment acaben tenint més càrregues i això impedeix que l’activitat econòmica posterior no parteixi amb les mateixos oportunitats.

Per aquests motius, des del GOB es considera que el Decret Llei pot representar l’operació especulativa més gran de la història de la democràcia a les illes.

Regressió ambiental en l’avaluació de projectes

El Decret Llei també modifica la Llei d’Avaluació Ambiental, que veu com determinats paràmetres augmenten substancialment el paràmetre que fins ara marcava l’obligació de fer avaluació ambiental.

Per exemple, havien de passar la declaració els embassaments d’aigua superiors a 500.000 m3 i ara es canvien per 2.000.000 m3, és a dir, quatre vegades més, sense cap explicació.

Tampoc es troba explicat el canvi que pot evitar declaració d’impacte ambiental als projectes de regeneració de platges. Fins ara, ho havíen de fer tots els projectes d’aquest estil i ara només aquells que superin els 500.000 m3.

Presidència del Govern Central o grups parlamentaris

La via de la presentació d’un recurs de potencial inconstitucionalitat d’una norma aprovada a un parlament autonòmic correspon a la Presidència del Govern Central, o a la iniciativa d’un mínim de 50 parlamentaris que dirigeixin una petició en aquest sentit al Tribunal Constitucional.

El GOB ha treballat un text amb abundant argumentació jurídic i dirigeix la petició a les dues possibilitats existents.

Confiam que el desgavell provocat per aquest Decret Llei tan irresponsable pugui ser finalment reconduït per altres instàncies.